Dades personals

La meva foto
Barcelona, Spain
Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix. La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern. Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà. Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.

Le sonneur de Trompes




Le Maître de Cabestany, source d'inspiration d'aujourd'hui, és una mostra d'artistes contemporànis de l'Aude, Rossellonesos i Catalans sobre les obres del Mestre de Cabestany que es podrà veure a La Poudrière a Narbonne del 12 al 29 de gener.
El Mestre de Cabestany és un esculptor desconegut de l'època romànica (segle XII) amb obres al Rossello, l'Aude, L'Alt Empordà, el Gironès, La Garrotxa, Navarra i la Toscana.
He escollit "Le sonneur de Trompes" un dels capitells del Monestir del Camp perque m'ha atret el personatge rar i alhora comú en l'iconografia del Mestre de Cabestany.
Es tracta d'un personatge grotesc que toca dues trompes. No té cos, els braços li surten del cap, els ulls són globulosos, les galtes inflades per l'esforç i les mans enormes.
Simbolicament està relacionada amb els àngels de l'Anunciació, tot i que hi ha qui també ho relaciona amb les energies telúriques.

Le sonneur de Trompes. Tècnica mixta. 120 X 90 cm

2 comentaris:

rubén ha dit...

A propósito del Maestro de Cabestany:

http://espejoquehuye.blogspot.com/2012/01/rieux-minervois.html

Teresa Giménez Pous ha dit...

Gracias Rubén por visitar mi blog y por tu comentario. He entrado en el tuyo pero no he podido dejar ninguna nota (últimamente tengo muchos problemas con internet i los blogs). Tus fotos son bellísimas, como siempre.
Menuda coincidencia interesarnos por el Maestro de Cabestany al mismo tiempo. La verdad es que es un mundo fascinante.