Enguany se'en compleixen 150 anys d'aquella efemèride, la primera realitzada sobre bases científiques de la mà del figuerenc Narcís Monturiol.
La Galeria Dolors Ventòs cel·lebra aquest aniversari amb una exposició de pintura i esculptura que s'emmarca dins les activitats de Figueres Capital de la Cultura Catalana.
La meva participació és aquesta aquarel·la.
Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885)
....Poc després d'haver ideat el seu veritable submarí, s'expressava així en aquests versos lliures:
Ardorosas son mis cuitas,
es ardoroso mi afán,
para saber lo que oculta
este misterioso mar.
Ver quisiera sus abismos
y sus bosques de coral;
quisiera ver los despojos,
de tanto navío audaz,
que despavorido huía
al rugir el huracán.
La causa saber quisiera
que engendra la tempestad,
que si el mar se calla a todos
tal vez a mi me lo dirá,
con sus fieros torbellinos
corrientes y obscuridad.
Pobre corazón que tiemblas!...
no desistas en tu afán,
vence el miedo, que te espera
la gloria cuando saldrás.
Vamos, corazón, alienta,
que el barco te espera ya
con la cola alada de hierro
y sus ojos de cristal.
En su seno nace el aire,
el aire que vida da,
trae en su frente una estrella
que de luces da un raudal (...)
