Dades personals

La meva foto
Barcelona, Spain
Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix. La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern. Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà. Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.

EMPORDONESES II



La Mostra d'Art Multidisciplinar EMPORDONESES II que té lloc durant el mes de març a Figueres compta amb la participació de nombrosos artistes.
Enguany, la situació global de la humanitat i de les dones particularment, està en una situació d'incertesa. Tot plegat ha condicionat les obres amb que he participat. La primera, acrilic sobre tela, s'exposa a l'Aljub de'n Falgarona i és un crit d'auxili; mentre que la segona, les tres gràcies, són tres apunts a tinta xina que mostren una dona real que moltes vegades sembla invissible, està exposada al Cafè dels Tints.

Del 15 al 30 d'abril, aquesta mostra estarè exposada a l'Espai d'Art espelt, a Vilajuïga.

5 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Que et vagi bé. Aquests són una mica impactants. La dona sembla molt adolorida. No em surt la paraula adient.

Juan Toledo ha dit...

Muy buenas, los apuntes muy espontáneos y la primera con mucha fuerza y gran expresividad, creo que no dejarán indiferente al público, espero que te vaya todo muy bien.
Saludos

Teresa Giménez Pous ha dit...

Hola a los dos. A veces me dá por no "ser contenida" y sale lo que sale.
Juan me alegra verte por aquí. Hace tiempo que no sé de tí y se te echa de menos.
Un abrazo a los dos.

nómada ha dit...

Hola, Teresa. ¡ Lástima! durante 5 años hemos tenido casa en Figueres, ciudad y comarca que me han enamorado. Decía lástima porque ahora me pilla algo lejos para ver la exposición.
Realmente es un grito de auxilio, angustiada, es impresionante.
Las Tres Gracias me encantan, con modelo real, con una figura humana muy reconocible y próxima.
Una abraçada desde Lleida.

Teresa Giménez Pous ha dit...

Uy que pena Nómada, pero Lleida no está tan lejos y en verano ya sabes que las playas cercanas son muy bonitas. De hecho, paso media semana en Barcelona y media en un pueblecito al lado de Figueras....
Tienes razón con el grito, es feo pero lo pinté con rábia, cuando empezaron las manifestaciones en los paises árabes y nosotros tan frescos..... Un abrazo y si vienes por aquí, avisa.